Los Jones

El Sr. y la Sra. Jones, pareja liberal según parece, llevan cada uno su propia vida paralela y sus "otras" parejas nos las explican ...

El Sr. Jones, a tenor de los indicios, mantiene una tórrida relación con Amy Winehouse (presumiblemente y por lo que se explica, no exclusiva por parte de él .. que parece ser un pájaro de cuenta)

Nobody stands in between me and my man,
It's me and Mr. Jones (me and Mr. Jones)
What kind of fuckery is this?
You made me miss the Slick Rick gig
You thought I didn't love you when I did
Can't believe you played me out like that
No you ain't worth guest list
Plus one of all them girls you kissed
You can't keep lying to yourself like this
Can't believe you played yourself (out) like this
Rulers one thing but come Brixton
Nobody stands in between me and my man
'Cause it's me and Mr. Jones
What kind of fuckery are we?
Now a day you don't mean dick to me
I might let you make it up to me
Who's playing Saturday?
What kind of fuckery are you?
'Side from Sammy you're my best black Jew
But I could swear we were through
I still wonder about the things you do
Mr. Destiny 9 and 14
Nobody stands in between me and my man
'Cause it's me and Mr. Jones
Yea it's (me and Mr. Jones)

La Sra. Jones, por su parte, tiene unos románticos, clandestinos y relativamente cuidadosos encuentros diarios con Billy Paul (a las 18:30 en el mismo café) ...hacen manitas ... planes de futuro... pero parece que todavía no han consumado nada ... Al rato ella se levanta ... porque posiblemente deba ir a preparar la cena ... de Mr. Jones ... que seguramente llegará de su f2f con Amy ... probablemente oliendo a tigre ...

Me and Mrs. Jones, we got a thing going on,
We both know that it's wrong
But it's much too strong to let it cool down now.
We meet ev'ry day at the same cafe,
Six-thirty I know she'll be there,
Holding hands, making all kinds of plans
While the jukebox plays our favorite song.
Me and Mrs., Mrs. Jones, Mrs. Jones, Mrs. Jones,
Mrs. Jones got a thing going on,
We both know that it's wrong,
But it's much too strong to let it cool down now.
We gotta be extra careful that we don't build our hopes too high
Cause she's got her own obligations and so do I,
Me, me and Mrs., Mrs. Jones, Mrs. Jones, Mrs. Jones,
Mrs. Jones got a thing going on,
We both know that it's wrong,
But it's much too strong to let it cool down now.
Well, it's time for us to be leaving,
Iit hurts so much, it hurts so much inside,
Now she'll go her way and I'll go mine,
But tomorrow we'll meet the same place, the same time.
Me and Mrs. Jones, Mrs. Jones, Mrs. Jones.


¡Qué cosas!

Si no ho penjo ... "rebento"

Ho sento per si algun amic/amiga del Facebook es passa per aquí, perquè se'l trobarà repetit .... però no puc estar-me de penjar el You Look Good To Me de l'Oscar Peterson, amb en Ray Brown i l'Ed Thigpen (atenció a la feina de les escombretes)... Una versió amb la mateixa construcció del la que podem trobar a l'àlbum We Get Requests ...

http://www.youtube.com/watch?v=e7xodWzLbCo

Negra i Criminal

Dissabte passat varem passar per aquesta joia de llibreria que es diu “Negra y Criminal”, al carrer de la Sal, en plena Barceloneta ... Un lloc petit, que us recomano visitar, especialitzat en novel·la negra, thrillers i coses semblants que els dissabtes al matí (la resta de la setmana només obra a les tardes .... i potser no totes) ofereix la possibilitat de regirar la seva oferta de primera o segona mà ... de xerrar amb els autors que sovintegen i ... cosa curiosa! ... tastar musclos al vapor que ofereixen als visitants junt amb un(s) got(s) de vi ...

Doncs bé, aquest dia i aprofitant el final de la BCNegra, uns quants autors van compartir signatura de llibres, musclos i vi amb un grapat d’amants del gènere i, entre aquells, la Sue Grafton de la que soc lector perseverant de la sèrie “Alfabet del Crim”, fet que em va permetre portar-li a signar el seu darrer “T de Trampa” que tenia a mig llegir i xerrar uns moments amb ella.

Després i mentre caminava cap a "La Botavara" per reconfortar-nos amb una paella que tanqués aquell magnífic i fred matí, recordava que, ara farà un any, vaig tenir l'ocasió de fer el mateix ritual amb la Donna Leon (la creadora del comissari Brunetti) quan va visitar Sitges, i se'm confirmava el plaer afegit que dóna conèixer personalment, encara que sigui només uns moments, a l'autor (autores, en aquests dos casos) que t'ha fet passar aquells bons moments i del que esperes el proper lliurament... Sembla que en aquesta relació imaginada que es produeix entre el lector i l'autor, a aquest te'l facis una mica més proper ... que sigui una mica més "teu" ...

Havent dinat i mentre ens arrossegàvem als ominosos i absurds 80-70-80-60-100-90 km/h (o el que toqués en aquesta paranoia variable i sincopada), per uns moments vaig imaginar que ens anàvem apropant a la imaginària Santa Teresa on la Grafton situa las seves novel·les ... i que en lloc d'anar cap al Garraf per la C-31, estàvem circulant, direcció Califòrnia, per la ... Route 66 ...

.

Himnes adaptats als temps

En 1824, Ludwig van Beethoven va presentar la seva 9èna sinfonia, el quart moviment de la qual, concebut per a ser interpretat amb la incorporació d'una coral i solistes, estava inspirat en la Oda a la Alegria escrita el 1785 per Frederic von Schiller.

Aquest grandiós moviment va ser arranjat per Herbert von Karajan (un demòcrata de tota la vida!) i adoptat com a himne oficial de la Unió Europea, "volent expressar els ideals de llibertat, pau i solidaritat" ... i, tal com es pot llegir a la pròpia web de la UE, "celebrar els valors que tots els Estats membres comparteixen" (!!!).

Tal com pinten les coses, però, caldria estudiar l'oportunitat d'un nou himne que estigués més adaptat a les realitats de llibertat, pau i solidaritat i, per sobre de tot, de la situació econòmica i social que s'està creant ... tal vegada un blues.

I, mentre no es troba o es composa cap cosa millor, jo penso que el Hard Times del Ray Charles ... faria la feina ...

Repassem-lo en la versió de l'Eric Clapton al 1989, acompanyat pel saxofonista David Sanborn (atenció al pentinat!!!)

Hard Times (Ray Charles)

My mother told me
'Fore she passed away
Said son when I'm gone
Don't forget to pray

'Cause there'll be hard times
Lord those hard times
Who knows better than I?

Well I soon found out
Just what she meant
When I had to pawn my clothes
Just to pay the rent

Talkin' 'bout hard times
Lord those hard times
Who knows better than I?

I had a woman
Who was always around
But when I lost my money
She put me down

Talkin' 'bout hard times
Hard times
Yeah, yeah, who knows better than I?

Lord,
One of these days
There'll be no more sorrow
When I pass away

And no more hard times
No more hard times
Yeah, yeah, who knows better than I

El hombre es el único animal que tropieza dos (y más de dos) veces en la misma piedra (y la mujer también, pero me parece que el hombre más)

Hace tres años y pico, comencé el (breve) divertimento de tener un blog en el que ir depositando las ideas, memeces, elucubraciones, fantasías o iras que se me fueran ocurriendo. Ahora reincido con las mismas intenciones y, también, para incorporar videos, audios o imágenes que me gustaría compartir con los amigos y con las almas errantes que, husmeando por el mundo bloggero, caigan en éste. Bienvenidos todos y todas ... os invito a dejar algún comentario.

Como podéis suponer, tengo la intención de insertar frecuentemente enlaces a piezas de música ... principalmente de jazz, pero sin olvidar otros géneros ... Cortes que tendrán como denominador común el placer añadido de compartirlas con todos los visitantes que se detengan aquí ... en una especie de prolongación de la añorada "Rebosteria Variada" ...

De entrada y para los que caigan en la curiosidad o el azar de visitar este blog, la pieza con la que abría aquella ya histórica película "Jazz on a Summer's Day" que compila el Festival de Newport del 1958. Se trata del "Train and the river" de Jimmy Giuffre, que compensa el ruido de fondo con la calidad intrínseca de este ejemplo de jazz cool ... muy cool.

Ah!!! y el nombre de este blog se explica por sí mismo ... en castellano ... refleja una situación cada día más habitual entre esos que nos llamanos ciudadanos y que cada día somos un poco más súbditos ...

Passeu, esteu a casa vostra

Després de fer una entrada de prova, demanar opinió a tres bons amics (l'Andreu, en Lluís i en Paco) sobre l'aspecte i funcionament del blog i esmenar-lo seguint els seus consells, "presento en societat" el meu nou blog ... o sigui que ara tocarà ... (a) incorporar-lo al perfil del Facebook ... (b) enviar un mail convidant als amics, coneguts i algun saludat a visitar-lo ... una feina molt de diumenge d'hivern mentre esperes l'hora del partit del Barça ...

Per ser la primera entrada ... doncs ... posarem un altre tall també amb uns quants anys a l'esquena ... Aquesta vegada la vella joia és el "Samba de uma nota só", un Jobim portat a l'excel·lència interpretativa pel Laurindo Almeida i el Modern Jazz Quartet. Una fusió jazz-bossa exemplar.

En aquest tema dels links musicals, aniré mirant què s'ha de fer per no haver de dependre només del que es troba al Youtube o al Myspace i veure la forma de poder enllaçar amb peces pujades de la meva col·lecció sense que sigui massa "pesant" per al blog. Qualsevol ajut en aquest sentit serà d'agrair.

M'aturo ja, gràcies per la visita ... i fins la propera ...