Dissabte passat varem passar per aquesta joia de llibreria que es diu “Negra y Criminal”, al carrer de la Sal, en plena Barceloneta ... Un lloc petit, que us recomano visitar, especialitzat en novel·la negra, thrillers i coses semblants que els dissabtes al matí (la resta de la setmana només obra a les tardes .... i potser no totes) ofereix la possibilitat de regirar la seva oferta de primera o segona mà ... de xerrar amb els autors que sovintegen i ... cosa curiosa! ... tastar musclos al vapor que ofereixen als visitants junt amb un(s) got(s) de vi ...
Doncs bé, aquest dia i aprofitant el final de la BCNegra, uns quants autors van compartir signatura de llibres, musclos i vi amb un grapat d’amants del gènere i, entre aquells, la Sue Grafton de la que soc lector perseverant de la sèrie “Alfabet del Crim”, fet que em
va permetre portar-li a signar el seu darrer “T de Trampa” que tenia a mig llegir i xerrar uns moments amb ella.
Després i mentre caminava cap a "La Botavara" per reconfortar-nos amb una paella que tanqués aquell magnífic i fred matí, recordava que, ara farà un any, vaig tenir l'ocasió de fer el mateix ritual amb la Donna Leon (la creadora del comissari Brunetti) quan va visitar Sitges, i se'm confirmava el plaer afegit que dóna conèixer personalment, encara que sigui només uns moments, a l'autor (autores, en aquests dos casos) que t'ha fet passar aquells bons moments i del que esperes el proper lliurament... Sembla que en aquesta relació imaginada que es produeix entre el lector i l'autor, a aquest te'l facis una mica més proper ... que sigui una mica més "teu" ...
Havent dinat i mentre ens arrossegàvem als ominosos i absurds 80-70-80-60-100-90 km/h (o el que toqués en aquesta paranoia variable i sincopada), per uns moments vaig imaginar que ens anàvem apropant a la imaginària Santa Teresa on la Grafton situa las seves novel·les ... i que en lloc d'anar cap al Garraf per la C-31, estàvem circulant, direcció Califòrnia, per la ... Route 66 ...
va permetre portar-li a signar el seu darrer “T de Trampa” que tenia a mig llegir i xerrar uns moments amb ella.
Després i mentre caminava cap a "La Botavara" per reconfortar-nos amb una paella que tanqués aquell magnífic i fred matí, recordava que, ara farà un any, vaig tenir l'ocasió de fer el mateix ritual amb la Donna Leon (la creadora del comissari Brunetti) quan va visitar Sitges, i se'm confirmava el plaer afegit que dóna conèixer personalment, encara que sigui només uns moments, a l'autor (autores, en aquests dos casos) que t'ha fet passar aquells bons moments i del que esperes el proper lliurament... Sembla que en aquesta relació imaginada que es produeix entre el lector i l'autor, a aquest te'l facis una mica més proper ... que sigui una mica més "teu" ...
Havent dinat i mentre ens arrossegàvem als ominosos i absurds 80-70-80-60-100-90 km/h (o el que toqués en aquesta paranoia variable i sincopada), per uns moments vaig imaginar que ens anàvem apropant a la imaginària Santa Teresa on la Grafton situa las seves novel·les ... i que en lloc d'anar cap al Garraf per la C-31, estàvem circulant, direcció Califòrnia, per la ... Route 66 ...
.
No hay comentarios:
Publicar un comentario